En Pepe i na Pepa són dos adolescents normals de divuit anys, es coneixen des de molt petits i un dia se n’adonen que s’agraden i comencen a sortir. Al principi, tot va bé i els dos són feliços. Na Pepa té un grup d’amigues molt properes, amb les que sempre es reuneix els divendres per anar al cinema i fer una volta. Un divendres horabaixa, quan na Pepa anava a sortir amb les seves amigues, en Pepe li demana que es quedi a casa amb ella, ja que fa temps que no comparteixen un moment a soles i, a més, les seves amigues no li agraden massa. Na Pepa aquell dia no va sortir amb les seves amigues, i així va pujar el primer esglaó de l’escala.
Aquest pas pot semblar, principalment inofensiu, però a mesura que en Pepe i na Pepa pugen l’escala en Pepe controla de cada vegada més a na Pepa fins que arriba al punt d’agredir-la físicament. És impossible entendre la violència cap a les dones, si no ens adonem del masclisme i micromasclisme que ens envolta en el dia a dia. A l’IES Son Pacs som conscients de la violència masclista que ens envolta, i per conscienciar-nos d’aquest fet i recordar a totes les dones que han estat víctimes d’aquest tipus de violència, hem dut a terme una sèrie d’activitats per a tots els cursos i edats.
Quan dia 25 de novembre vàrem entrar al centre ens trobarem amb totes les parets folrades de lila. Al hall ens fixàrem en el panell principal, a on estava escrita la frase “Ho dic jo perquè… Ella no pot”. En aquesta secció, els alumnes poden llegir diferents testimonis de dones que havien patit violència masclista i a més s’animava als alumnes a escriure les seves pròpies experiències i posar-les a la bústia. A més, també vàrem poder gaudir de qualcuns poemes feministes, un d’ells escrit per Maria Alcover, alumna de l’IES.
Cal destacar, que gran part de l’organització i decoració preparada per la diada, ha estat duta a terme per alumnes de primer i segon de Batxillerat Internacional. Quasi tots els alumnes de la classe han col·laborat a la preparació del dia, ja que formen part del grup de Coeducació de l’institut. Així doncs, na Catalina Xinli Bori ha dissenyat els cartells, na Maria Alcover ha escrit un poema feminista (com ja hem mencionat anteriorment), na Norah Oliver ha escrit el manifest, i altres alumnes han ajudat en les diferents activitats realitzades.
Una altra alumna del centre que va participar en l’organització del dia va ser n’Aina Cañabate juntament amb na Catalina Morey (coordinadora de coeducació del centre). Les dues participaren en el programa de ràdio Múltiplex d’IB3 a on defensaren la importància del feminisme a l’escola per conscienciar al futur de la societat, així com de promoure la presència femenina a tots els àmbits i acabar amb els estereotips.
Per finalitzar la jornada, a l’hora del pati dels dies 25 i 26 de novembre, l’exalumna Aina Tramulles i la pianista Sílvia Rechac van fer un concert feminista en el temp de pati, cantant cançons com La puerta violeta de Rozalén. Però aquesta no ha estat l’única música diferent que s’ha sentit aquests dies. Amb motiu de la diada contra la violència de les dones, aquest mes sonen al timbre cançons feministes com Stronger de Kelly Clarkson.
Després del concert, es va llegir el manifest feminista d’enguany, que feia referència als cànons de bellesa establerts per la societat que fan que les dones ens sentiguem menyspreades i rebutjades pel nostre entorn si no els complim. A més de llegir el manifest, es va fer una representació a on varen participar alumnes de diferents grups i edats. Les dones no tenen el perquè ser princeses. No necessiten cap cavaller que les salvi: elles es poden valdre per si mateixes.
Al final del pati, es va fer un minut de renou en senyal de respecte cap a totes les dones assassinades per violència masclista: Cridem per les que ja no poden. Per donar més èmfasis a la protesta, molts d’alumnes de l’institut va anar vestit de lila, com a reivindicació feminista.
Encara que la diada contra la violència contra les dones hagi finalitzat, no hem d’oblidar que aquest assumpte no és cosa d’un dia: és una problemàtica que hem de tenir present durant tot l’any, sobretot per evitar la base de l’escala (totes aquelles accions micromasclistes que fem sense adonar-nos) que a llarg termini, són els causants de la violència. Siguem prudents, no permetem que en Pepe i na Pepa pugin l’escala!
De ben segur que tots els alumnes del centre han tingut l’oportunitat de gaudir de qualcunes de les activitats proposades pel centre, però si no heu pogut participar a cap… Encara podeu presentar-vos al concurs artístic! Per participar-hi, només heu de presentar un collage relacionat amb qualcun dels dos temes elegits: la publicitat sexista o els cànons de bellesa irreals. Si t’agrada l’art, anima’t, encara hi ets a temps!
Autora: Clara González Company
Un gust llegir aquest article! Resumeix de manera molt clara tot el que s’ha fet a l’institut per el 25N. Ha estat possible per la quantitat de gent implicada. Gràcies!!