Per què el 25N?

25N: Parets pintades de lila, cartells de sensibilització, crits de reivindicació… El 1993, l’ONU va declarar aquesta data com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones.

És una data en què la denúncia i sensibilització de totes les formes de violència masclista s’accentua. Cada any, a un gran nombre de ciutats, s’aglomeren multituds feministes per manifestar les agressions sofrides, per recordar a les que ja no hi són i per lluitar per les que no ho poden fer. Aquest any, aquest tipus de protesta es veu dificultada, però això no significa que no ens puguem reivindicar d’altres maneres. A Son Pacs, per exemple, ja s’han exhibit cartells i pancartes, i pròximament es faran una sèrie de tallers i activitats.

Educar també és una manera de conscienciar. I el record de les víctimes d’allò contra què protestam, així com l’exigència de justícia per elles, és una de les formes més poderoses d’insurrecció. Per això, és important recordar.

Però… Per què el 25N?

Minerva, Patricia i Maria Teresa Mirabal eren tres germanes activistes, naturals de la República Dominicana, que en aquell moment es trobava sota la dictadura de Rafael Trujillo. El 25 de novembre del 1960, quan estaven de camí a visitar els seus marits empresonats, van ser brutalment colpejades i assassinades a mans de la policia secreta del dictador, contra qui les tres dones eren actives militants. Els seus cossos van ser trobats dins un jeep enfonsat a un barranc al nord-est de República Dominicana, per tal de simular un accident.

Eren tres dones fortes, que s’havien convertit en un símbol de la lluita en contra de la violència de gènere a Llatinoamèrica, ja present a mitjans del segle XX. Les varen assassinar perquè representaven una amenaça pel sistema establert. Però la seva mort no va fer més que enrobustir la ràbia ja existent i avivar la flama de la rebel·lió, fins al punt que va arribar a ser un dels detonants de la caiguda del dictador.

Vint anys més tard, va tenir lloc la Primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, on es va ​​fixar aquest dia per a la conscienciació i sensibilització sobre la violència contra les dones. Finalment, l’ONU, la va declarar oficialment com el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, l’any 1993.

Per això cada any, el 25 de novembre, rendim tribut a l’assassinat de les germanes Mirabal (també conegut com l’assassinat de les Papallones). Però també les recordam cada dia, quan denunciam totes aquelles agressions tan integrades en la nostra vida actual, i ens plantam en contra de les discriminacions que tenen lloc a la nostra societat. La lluita feminista és atemporal, i no entén de dates o de temps. Recordeu els seus noms i per què lluitem.

Autora: Maria Alcover