L’oblid de les dones en la ciència

Dia 11 de febrer fou el dia de la dona en la ciència. Aquesta celebració té lloc per donar representació a un gènere que, històricament, ha estat rebutjat i minoritzat en l’àmbit científic. Quan pensam en científics i grans descobriments, ens venen al cap noms com Albert Einstein, Isaac Newton, Charles Darwin, Alexander Fleming, Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic… I les dones? Doncs com a molt pensam amb Marie Curie… i aquí acaba la llista

Això no és perquè les dones no tenguin capacitat per a la ciència, no, el què ha passat és que, durant segles, han estat silenciades, confinades a casa i a matrimonis i fills. Les poques que podien escapar a la llar i investigar, havien de veure com atribuïen els seus mèrits als seus marits o companys masculins. Així ens demanam: Què haguès passat si aquests grans i reconeguts científics haguessin estat dones? Això és el que vol explicar l’anomenat “Efecte Matilda”.

Newton, el conegut descobridor de la gravetat i les lleis de la inèrcia, a més de pare de la mecànica clàssica, va néixer a un poblet d’Anglaterra anomenat Woolsthorpe-by-Colsterworth, a Lincolnshire. Amb son pare mort abans del naixement, sa mare es casà amb un capellà que no el va acceptar com fillastre, així que hagué d’anar a viure amb els seus avis. Ser fill únic era una excepció per l’època, per tant es pogueren permetre que estudiàs a l’escola primària de Grantham, per després estudiar matemàtiques al Trinity College sota la tutela d’Isaac Barrow. Allà, pogué estudiar i desenvolupar el seu coneixement de les matemàtiques, el que el va permetre fer els seus afamats descobriments. No es casà mai ni es coneix que hagi tengut relacions amb cap dona, per la qual cosa es sospita que era homosexual.

Ara suposem que era una al·lota. Això canviaria radicalment la història. En el moment en el que nasqués, sa mare ja tendria en ment el matrimoni, el destí de tota dona respectable. En aquest cas, no hi hauria educació ni decisió de no casar-se: quan tengués la seva primera menstruació seria casada amb algun home del seu poble. L’altra opció seria fer-se monja. Suposant que acceptàs el casament, prest es veuria amb bastants fills per cuidar i una casa que mantenir, mentre l’home treballava, probablement llaurant el camp. Sense educació de cap tipus, molt menys universitària, poc hagués pogut descobrir. Potser hagués ingeniat els petits artilugis que va fer Isaac durant la primària, pero poc més. Una enorme intel·ligència i potencial hagués passat desapercebuda, com inapropiada per una dona. La Llei de la Gravitació Universal? Qui sap si ho hagués teoritzat un altre, i quan. Les lleis de la inèrcia que donaren lloc a la física i la mecànica? Potser no n’haguessim sentit parlar mai.

Qui sap quantes invencions i quants descobriments ens hem perdut degut a que hem ficat a la meitat de la població entre quatre parets i amb una mordassa per segles? Qui sap les cures a les malalties que tindríem si haguèssim deixat a les persones amb el potencial per descobrir-les educant-se?

Un exemple d’aquest cas és la científica Lise Meitner, una gran científica en el camp de la radioactivitat i la física nuclear. A més, Meitner va ser la primera dona que va aconseguir ser profesora a una universitat a Alemanya. Havies sentit parlar d’ella?

Lise Meitner va néixer el 1878, a una família jueva de Viena. Els seus pares sempre la varen animar a estudiar i quan als catorze anys va acabar l’educació pública, va aconseguir accedir a la universitat malgrat les restriccions cap a les dones de l’època. Lise va ser una de les quatre dones que va aprovar l’examen d’accés a la universitat del 1901.

Després de destacar notablement a totes les seves classes universitàries a Viena, el 1905 va decidir mudar-se a Berlín a la cerca de noves oportunitats. Allà va voler assistir a les classes de Max Planck (físic i teòric alemany), que encara que no acceptava dones a les seves classes, va fer una excepció amb Lise pel seu talent excepcional.

A Berlín, Meitner també va tenir l’oportunitat de treballar a un laboratori amb Otto Hahn (que es convertiria en un gran amic), però ja que no era un home no va tenir més remei que treballar al soterrani de l’edifici.

Malgrat això, Otto Hahn i ella formaren un gran equip i junts varen ser els primers a descobrir la  fissió nuclear, encara que a Lise se la va excloure de la publicació experimental. El 1942, se li va oferir un lloc al Projecte Manhattan, un grup internacional d’investigació per aconseguir la bomba atòmica i acabar amb el règim nazi. De tots els científics als quals se’ls va oferir un lloc, ella va ser l’única que va rebutjar fer feina al projecte, ja que no volia tenir res a veure amb una bomba. El 1944 se li va atorgar el premi Nobel de química a Otto Hahn pel descobriment de la fissió nuclear, deixant-la a ella de banda.

Finalment, Lise Meitner va morir el 1968 a Cambridge, Anglaterra.

I tu? Que en penses? Moltes dones científiques han estat rebutjades al llarg de la història pels estereotips masclistes de l’època. A més, antigament era molt difícil que les dones poguessin accedir a la universitat o a qualsevol mena d’educació superior. Actualment, les coses han canviat. El teu sexe no és un factor que et pugui aturar de fer el que realment t’agrada! La ciència és per a tothom!

Autoria: Aina Cañabate