Segur que alguna vegada vos heu fixat que la lluna, tot just sortir per damunt l’horitzó, és de color taronja. Si teniu la sort de viure al camp potser ho considereu una cosa normal però hi ha molta gent que es sorpren la primera vegada que veu una gran lluna taronja.
Però passats uns minuts torna a ser del colors gris que tots esteim acostumats a veure. Tot això té una explicació molt senzilla.
Què veim realment?
La lluna, de per si, no emet llum pròpia. La llum que ens arriba de la lluna és, en realitat, un reflexe de la llum del sol. És per això que no sempre hi ha lluna plena, depenent de les posicions de la terra i la lluna respecte del sol veim més o menys parts de la lluna.
Per què és de color taronja?
La culpa de que la lluna a vegades es vegi de color taronja la té l’atmosfera. Per si no li bastava amb manternir-mos vius ara també es dedica a canviar el color de la lluna.
Quan la lluna es troba a prop de l’horitzó, la llum que aquesta reflexa ha de travessar més atmosfera que quan es troba adalt en el cel. Els tons blaus i violetes de la llum es dispersen quan entren en contacte amb les molècules de l’atmosfera de forma que només ens arriba la llum de tons vermells i taronges.
En canvi, quan la lluna està més alta, la llum blava sí que ens arriba (perquè ha de travessar menys atmosfera) i per això la veim d’aquest color característic.
Sabies que…
la lluna no és només d’un color? En realitat la lluna és de diversos colors depenent dels materials que formen la seva superfície. Així, hi ha zones grogues, blaves, liles, etc.
T’agradaria saber per què la lluna és més gran quan acaba de sortir o per què el cel és de color taronja quan es pon el sol? Fes-mos-ho saber als comentaris.
Font: ¿Por que a veces la luna se ve amarilla?
Autor: Marc
Deixa un comentari