“No al adoctrinamiento” i “No al castigo por ser español”. Dues cites que sentenciaven la nostra arribada a Son Pacs el matí del 28 d’octubre. Dues cites concises i clares que sens dubte, estaven carregades de ràbia i odi.
Per a mi aquestes dues sentències no són més que una crítica absent de constructivisme contra un centre que resulta ser l’antítesi de l’incivisme d’aquest acte. Un centre que ha demostrat donar un espai als qui més es volen adaptar a la nostra cultura i als nostres costums. A la cultura que sí que es espanyola i que, per molt mal que faci als més intolerants, engloba totes les nostres idiosincràsies[1], creant un conjunt d’Estat molt més ric i complex. Individualismes culturals que són assenyalats com “assassins de la nació Espanyola”.
I jo em posiciono en contra. Mai consideraré les diferents nacionalitats de l’Estat Espanyol com homicides de cap altra nació. Tot el contrari. Seran elles les responsables de vitalitzar les nostres institucions. Espanya l’assassinaran els que pretenen unificar-la de forma jacobina[2] i amb un motlo de disseny francès. Sota cap precepte ho faran els que defensen el seu poble i la seva cultura qui en tot cas l’enriquiran.
Ni jo ni ningú serà menys espanyol que els que s’omplen la boca d’acusar-nos de destruir Espanya; dels que veuen la nacionalitat espanyola com la defensa d’una única forma de sentir o viure la pàtria. Em negaré que em qüestionin a mi i a la meva espanyolitat. Em negaré a que siguin ells qui determinin si sóc o no sóc “bon espanyol”. Això ho determinarem tots. Ho determinarem els que no fem malbé els edificis públics. Els que no llegim la Constitució amb clau de conveniència o que som conscients de la necessitat de revitalitzar-la, de modificar-la. Ho determinarem els que sent espanyols sabem ser més que això.
[1] Idiosincràcia: Peculariaritat mental o física d’un poble o d’un grup (DIEC)
[2] Jacobinisme: Concepció política que propugna una centralització del poder polític estatal amb l’objectiu d’anul·lar les diferències entre els territoris que el componen i d’aconseguir una democratització radical (DIEC)
Autor: Pau García (@paauggomez)
Des de la revista vos encoretjam a deixar la vostra opinió als comentaris, partint sempre del respecte cap a les diferents opinions que tots podem tenir sobre el tema.
La meva enhorabona a Pau García per aquest article, i un especial agraïment, perquè va ser un cop dur per noltros i veure que l’alumnat del centre fa aquest tipus de reflexions o d’articles, ens dóna coratge a seguir amb la nostra tasca.
Signat: una professora de Son Pacs orgullosa del seu alumnat
Enhorabona Pau per aquest escrit.
Ben clar i concís.
Orgullosa de tú i d’haver compartit amb tú el camí de la vida.
Enhorabona per l’article, per tenir opinió pròpia, per defensar-la amb arguments i per compartir-la.
El passat 28 en passar per davant el centre i veure ses pintades. Va fer-me molta de ràbia,
Tot i no està d’acord amb el que es va escriure, s’ha de respectar la llibertat d’expressió. Però el que és intolerable és fer pintades a les façanes dels edificis, ja siguin públics com privats.
Els meus fills han estudiat i estudien a l’IES Son Pacs i estic molt content de sa educació que han rebut i reben i puc assegurar que és totalment respectuosa amb l’origen, mentalitat, religió de tots els alumnes i mestres. I puc afirmar que NO ADOCTRINEN a ningú.
Pare d’alumnes de l’IES Son Pacs