Entrevista a n’Ian Parra

N’Ian Parra, que va estudiar a Son Pacs fins fa uns anys, és el creador de la revista del centre. Coincidint amb la inauguració del nou format de la revista hem cregut que podia ser bona idea xerrar amb ell i fer-li algunes preguntes.

Què estàs estudiant?

Vaig començar el grau universitari de disseny gràfic a la ESDAP Catalunya, una associació de centres artístics amb seus per tot el territori català. La meva en concret és el campus Llotja. A la carrera s’imparteixen coneixements des dels àmbits més artístics com història de l’art, dibuix o il·lustració fins d’altres més teòrics com Composició, Anàlisi de la comunicació o Ciències dels materials.

D’on et ve la passió pel disseny digital?

Des de petit sempre em va apassionar el món artístic, ja als 8 anys vaig començar a anar a escoles externes per aprofundir en els meus coneixements sobre il·lustració, dibuix i tècniques pictòriques vàries. Vaig anar movent-me pel món tradicional fins als 15 anys, quan vaig fer un curs d’iniciació al Photoshop i se’m va despertar la curiositat per la il·lustració digital. Va ser a partir de llavors que em vaig adonar que em volia dedicar a allò que em permetés treballar la meva creativitat.

Com va sorgir la idea de crear una revista pròpia del centre?

Al primer any del Batxillerat Internacional havíem d’apuntar-nos a un projecte, i el propi centre va proposar-ne un de multitudinari i amb diferents opcions, de manera que com alumnes teníem moltes possibilitats. Una d’aquestes era la d’iniciar la revista del centre que, encara que hi havia hagut edicions anteriors, s’havia deixat de publicar. Vaig veure l’oportunitat d’aprofundir en els meus coneixements dintre del programa InDesign, de la mateixa família que Photoshop, i vaig cercar un equip de companys disposats a fer de redactors i equip creatiu.

Què volies aportar amb la creació de la revista?

La veritat és que a l’inici ho vaig agafar més com un projecte personal que com un per l’institut. Va ser difícil crear tot una maquetació de nou, pensant en tots els detalls que hauria d’incloure el primer número (el més difícil sens dubte), intentant polir-lo perquè quedés el més professional possible.

Una vegada vaig començar a veure físicament idees, proves, propostes (no només meves sinó que també dels meus companys), entusiasme i emoció com a conjunt és quan em vaig adonar de que la revista no només havia de ser professional, neta, clara i pràctica pels alumnes, sinó que havia de ser una revista familiar, i això és el que vaig intentar aconseguir incorporant seccions pròpies dels alumnes de Son Pacs, animant a qualsevol a participar-hi. Volia aconseguir que, d’una manera o d’una altra, la revista fos un granet d’arena de tots els que érem a l’institut.

Com creus que pot seguir evolucionant la revista?

La revista va estar bé mentre la podíem dur a primer de batxillerat, a partir d’allà em vaig adonar que hi havia un problema claríssim amb el software. No tothom, i menys a un institut on no hi ha una branca artística de batxillerat, estaria interessat en un programari força adherit al món del disseny i la il·lustració.

No obstant, he d’admetre que la idea de realitzar una revista en línia ni se’m va passar pel cap en el seu moment i crec que és la resposta més encertada davant el petit problema del programari.

Fent una ullada a la pàgina web, crec que és necessari seguir aquesta difuminada intenció de fer la revista el més oberta possible. Que hi hagi un equip directiu evidentment, però que es convidi a la participació dels alumnes mitjançant una bústia de suggeriments o un sistema similar. És important que la gent entengui que la web és per ells també. Fer-los partícips del projecte.

També creares el logo del BI de Son Pacs, no? Com se’t va ocórrer?

Sí, va ser cosa meva. Des del centre es posaren en contacte amb mi perquè feia temps que volien tenir una mena de firma des del departament del Batxillerat Internacional però que hi anés inclosa la firma del centre.

La idea des del principi era fer una mescla compositiva entre els dos logos ja existents. Les bases foren la flexibilitat i coherència. La identitat resultant havia de ser capaç de cobrir tots els documents i àmbits on fos necessària (papers formals, cartes, documents, web…) i havia de mantenir una relació de semblança formal tant amb el logo de l’institut com amb el logo del BI.

Així, vaig optar pel ja conegut “menys és més” i vaig unificar els logos d’una manera quasi superposada, modificant els elements característics del Son Pacs per a que la unió resultant fos agradable a la vista i no donés, justament, la impressió de que simplement havia estat una superposició d’identitats.

El resultat final és bastant satisfactori, el logo és versàtil tant en escala de grisos com a color i funciona bastant bé dintre dels àmbits que he pogut observar.

Com resumiries la teva experiència dins el BI? La recomanes?

Sempre he dit que la meva passada pel BI ha estat agredolça. Va merèixer la pena i ho recomano completament, però no és apte per a tothom. Si el BI fos una pel·lícula, seria d’acció i suspens i les seves restriccions serien: no apte per persones fràgils emocionalment.

Sempre diré que el BI no és per a tothom. No és elitista, com molts pensen, però no és per a tots els públics. Quan entres et pot parèixer molt diferent, una experiència nova i de la qual, ho puc confirmar, n’aprens molt. Però que ningú que entri es pensi que és un camí fàcil.

Això sí, la seva part bona és molt bona. La possibilitat de fer classes amb grups reduïts, de conèixer als teus companys de debò, fer família amb ells i de sentir que vas a classe i n’aprens de veres. I en aquest punt vull aprofundir, al contrari del que es pot pensar, la gran part del que aprens al BI no és el que t’expliquen els llibres de text, sinó del que te’n duus com a experiència, mètode de treball, constància i, sobretot, bibliografia, per favor, poseu atenció a les cites i bibliografies que després són importants.

Tens algún altre pojecte en marxa?

La veritat és que sí. El confinament em va donar el temps que necessitava per rumiar algunes idees que encara tenia massa en brut. L’estiu m’ha ajudat a formalitzar-ne algunes, com el llibre que he editat i il·lustrat fa res, MAREAS, un petit poemari amb molta cura i delicadesa que vaig poder publicar a Amazon.

Ara amb la uni torn a tenir poc temps pels meus projectes personals, però puc assegurar que tinc coses preparades per inicis del 2021 que gairebé no coneix ningú i que si surten la meitat de bé que espero poden ser els millors projectes que hagi fet fins ara.

Des de la revista vos recomanam que seguiu a n’Ian a Instagram (@ianparra_) per poder disfrutar de les seves obres d’art 🙂