Bring back manly men: Retorneu-nos els homes masculins

Ara fa un temps, el cantant Harry Styles va aparèixer a la portada de desembre de la revista Vogue amb un vestit. Un home amb un vestit. Aparentment, per algunes ments estretes, era un atac inacceptable cap a la masculinitat i els homes i va generar tot un moviment davall el #BringBackManlyMen (retornau els homes masculins).

Una activista del partit republicà dels Estats Units, Candance Owens, va ser la que més focus mediàtic tingué després d’una sèrie de vídeos on deia que l’esquerra política i Hollywood volien “convertir els homes en dones i les dones en homes” i que ella no trobava que els homes amb vestits fossin atractius. Això darrer, està perfectament bé, cada un té els seus gustos i és perfectament acceptable que algú no es senti atret per una persona amb x vestimenta o comportament, però no és un argument vàlid per a defensar que no puguin dur aquesta vestimenta o tenir aquest comportament. Potser jo no em sent atreta pels homes en trajos, fa això que no els puguin dur? Òbviament no.

There is no society that can survive without strong men. The East knows this. In the West, the steady feminization of our men at the same time that Marxism is being taught to our children is not a coincidence.
It is an outright attack.

Bring back manly men. https://t.co/sY4IJF7VkK

— Candace Owens (@RealCandaceO) November 14, 2020

“No hi ha societats que no puguin sobreviure sense homes forts. L’Est ho sap. A Occident, en canvi, la continua feminització dels nostres homes mentre el Marxisme és ensenyat a les nostres escoles no és una coincidència. És un atac indignant. Torneu-nos els homes varonils.
—Candace Owens (@RealCandaceO)

Un aspecte d’aquest debat que m’agradaria adreçar és el perquè d’aquest. Per què és controvertit avui en dia que un home dugui falda o vestit i no que una dona dugui calçons? Per què si jo em vestesc amb una camiseta “d’home” i uns calçons “d’home” molt poca gent em dirà res, però si un al·lot ve amb falda a classe els professors demanen si s’ha disfressat? Crec que l’arrel està en un masclisme molt interioritzat en la societat, on la masculinitat és vista com un aspecte positiu i empoderador, mentre que la feminitat és denigrant. 

Quantes nines, jo inclosa, han experimentat un rebuig cap allò estereotípicament femení? Cap al rosa i les faldes, el maquillatge i allò que associam a les dones. Lligam el que és femení amb la inferioritat, de forma que quan un home adopta aquestes actituds és atacat.

La realitat, però, és que el gènere i la seva expressió són molt flexibles. No hi ha, per molt que ens ho intentin gravar a foc des de que naixem, una expressió concreta i tancada d’home i dona. Un vestit és només tela i el fet de que el dugui un home no el fa necessàriament menys masculí, més bé al contrari, ja que és conscient de que la seva vestimenta no el fa menys home.

En el tweet, aquesta republicana diu que “no hi ha cap societat que pugui sobreviure sense homes forts”. És un home més fort per dur calçons? Com afecta negativament a la societat el fet de que no en dugui? Per fortuna, la visibilització de cada cop més gent sortint-se dels rols de gènere obre el pas cap a una societat més acceptant i on l’expressió de gènere sigui lliure i individual.

Autoria: Aina Cañabate