Inventari Planetari

El límit de l’univers observable està a 46.500 milions d’anys llum de la Terra en totes les direccions, i té per tant, diàmetre de 93.000 milions d’anys llum. Tal vegada, cal recordar que un any llum són 9,46 × 10¹² km. Quan es tracta de distàncies tan enormes, la nostra ment mostra dificultats per poder-les imaginar, i l’exemple següent tampoc serà molt útil, però, més o menys, seria equivalent a unes 900.000 vies làcties col·locades en línia una darrere l’altra.

I aquesta part és només aquella que hem estat capaços d’observar. Encara queda una immensa part fora del nostre abast, i personalment, aquest concepte em resulta sorprenent i terrorífic a parts iguals. Perquè la idea de la infinitat de l’univers se’ns faci una mica menys aterridora, podem intentar conèixer una mica més sobre el que hi ha; galàxies, forats negres, quàsars, púlsars, i molts, molts, molts de planetes. D’aquests, n’hi trobem una gran varietat, alguns de ben curiosos, que quasi fan de la idea de la infinitat una cosa ocurrent.

Planeta Cancri 55 e

Aquest planeta es troba a 40 milions d’anys llum de la Terra, orbitant al voltant d’una estrella semblant al Sol. També comparteix una similitud amb la Lluna; sempre mostra la mateixa cara a la seva estrella, fent que hi hagi dies i nits perpetus a cada cara del planeta. Això és degut a la velocitat amb la qual realitza una òrbita; 18 hores. Així i tot, la part més curiosa del planeta no és aquesta. A causa de les altes temperatures i pressions, s’ha teoritzat que un terç de la massa del planeta està en forma de diamant. Hi ha hagut una mica de controvèrsia sobre aquesta afirmació, ja que noves investigacions han demostrat que l’estrella amfitriona del planeta podria tenir una proporció oxigen-carboni diferent de la del planeta. De totes maneres, en cas que l’afirmació inicial fos vertadera, el planeta costaria 26 quintillons de dòlars; un 26 amb trenta zeros darrere.

Gliese 436 b

Aquest exoplaneta de la mida de Neptú, va ser el primer planeta on es va determinar la presència d’aigua. Per començar, l’òrbita que descriu el planeta al voltant de la seva estrella mare és prou curiosa; el planeta passa quasi per damunt dels pols estel·lars. Per explicar-ho d’una altra manera, mentre que els planetes del Sistema Solar descriuen el·lipses quasi circulars, l’el·lipse d’aquest planeta és extremadament plana, i per tant la distància del planeta respecte de l’estrella varia molt al llarg de l’òrbita. Aquesta distància arriba a ser increïblement petita a moments, més o menys, a una tretzena part de la distància entre el Sol i Mercuri. Aquesta extravagant òrbita s’ha atribuït a la presència d’un altre planeta més petit. Però el que és realment peculiar del planeta és la seva composició. La proximitat al planeta fa que la temperatura a la superfície del planeta sigui de 526 °C. Malgrat aquestes temperatures, mostra una composició gaire estranya, amb molt poc metà i molt monòxid de carboni, que no hauria d’existir a aquestes temperatures. A més de tot això, gràcies al seu nivell de compacitat, es creu que, davall d’una capa d’hidrogen i heli, el planeta està format per gel. I us demanareu, com és possible l’existència de gel sòlid a aquestes temperatures? Bàsicament, la gravetat del planeta exerceix una pressió tan enorme que evita la fussió del gel. Per fer les coses encara més singulars, les pertorbacions de l’òrbita d’aquest planeta esmentades anteriorment han fet que, finalment, l’atmosfera del planeta es comenci a evaporar, com ho faria un cometa.

HD 189733b

Aquest planeta extrasolar es troba a seixanta-tres anys llum de la Terra, té aproximadament la mateixa massa que Júpiter, i va ser el segon planeta on es va detectar evaporació. A primera vista, és un planeta de bellesa considerable, amb una tonalitat blava que s’assimila als mars tropicals. No obstant això, aquest color prové d’una atmosfera de nebulosa, que es combina amb uns vents huracanats i que conté uns núvols immòbils situats a grans altures i formats per partícules de silicat. El clima d’aquest planeta ha fet que la NASA el classifiqui com un dels sis mons dins la “Galàxia dels Horrors”. Bàsicament, el vent compta amb una velocitat de 2 km/s (més de sis vegades la velocitat del so), que atraparia a qualsevol viatger espacial dins una espiral al voltant del planeta. I les precipitacions només empitjoren la situació: hi plou, constantment, vidre de manera lateral a causa del vent.

GJ 1214 b

Després d’aquest planeta de malsons, en aquest altre hi regna la tranquil·litat. Es troba a quaranta-vuit anys llum de la Terra, i compta amb sis vegades la seva massa i 2,6 vegades el seu radi. És també conegut com el “Waterworld”, ja que una gran proporció de la seva massa podria estar composta per aigua. Gràcies al coneixement de la seva massa i grandària, els astrònoms van determinar que compta amb una densitat de 2 g/cm³, en comparació amb els 5,5 g/cm³ de la Terra. Això significaria que compta amb més aigua i menys roca. A més, compta també amb altes temperatures i pressions a causa de la proximitat a la seva estrella, la qual cosa donaria lloc a substàncies com l’aigua superfluida. És per això el principal candidat de ser un planeta oceà, un hipotètic cas d’un planeta format únicament per aigua.

Proxima b

Quan he dit que el coneixement d’aquests planetes apaivagaria la por existencial que podríeu tenir, en cert grau, he mentit. Aquest planeta possiblement l’augmentarà; és un dels planetes que s’ha especulat que pugui albergar vida. Aquest astre és un dels més propers a la Terra, a només 4 anys llum. Per començar, es troba a 7 milions de km de la seva estrella, que és molt més feble que el Sol, una distància adequada que resultaria en una temperatura de 0 °C en algunes zones, justa per l’existència d’aigua. A més, es creu que compta amb un paisatge rocós habitable per l’humà., i que així com passava amb planetes anteriors, només una de les seves cares mira cap a la seva estrella constantment. Això faria que entre aquestes dues zones de temperatures extremes hi trobem una àrea habitable anomenada “línia del terminador”.

Per fer les coses encara més interessants, el radiotelescopi australià Parks va rebre, sense ser conscients, un senyal de ràdio entre abril i maig de 2019. Aquest senyal, de 982.001 MHz, està sent investigada pel programa Breakthrough Listen de recerca d’intel·ligència extraterrestre. No hi ha manera segura de saber d’on prové, però a causa d’una variació que va sofrir durant la seva transmissió, es creu que és provinent d’algun dels dos planetes coneguts orbitant al voltant de l’estrella Proxima Centauri, sent un d’ells el planeta en qüestió. Si bé és vera que és un senyal únic i monòton, que pot ser atribuït a l’hidrogen produït per una estela de cometes, no té explicació concreta, i tenint en compte que potser prové d’un planeta amb una zona habitable, resulta intrigant.

Després de la revisió de tots aquests captivadors planetes, vull destacar que el planeta més fascinant de tots és el nostre. De moment, és l’únic conegut amb les condicions idònies per allotjar vida (la nostra vida). Per tant, és la nostra responsabilitat retornar-li el favor, i tractar-lo com es mereix.

Autora: Maria Alcover

Bibliografia:

https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/asi-es-el-planeta-dual-55-cancri-e_10274

https://exoplanets.nasa.gov/exoplanet-catalog/7005/55-cancri-e/

https://elpais.com/ciencia/2020-11-19/cuanto-mide-el-universo.html

https://culturacientifica.com/2017/12/20/algo-raro-pasa-alrededor-gliese-436/

https://futurism.com/the-strangest-exoplanet-ever

https://www.nasa.gov/image-feature/rains-of-terror-on-exoplanet-hd-189733b

https://www.europapress.es/ciencia/astronomia/noticia-hd-189733-mundo-azul-no-tierra-20161102112342.html

https://www.space.com/14634-alien-planet-steamy-waterworld-gj1214b.html

https://www.nasa.gov/mission_pages/hubble/science/gj1214b.html

https://es.gizmodo.com/detectan-una-senal-de-radio-proveniente-de-algun-punto-1845932084

https://astrobiology.nasa.gov/news/does-proxima-centauri-create-an-environment-too-horrifying-for-life/